dilluns, de juliol 09, 2007
art brut
"Jean Dubuffet, acuñó con el término art brut las obras artísticas libres de toda influencia - Los mecanismos psicológicos de los que surge la creacción artística tienen tal naturaleza que, o bien deberían incluirse en el terreno de la patologia, y considerar a todos los artistas como psicópatas, o bien habria que extender los límites de la normalidad para que abarquen la locura- este es el arte sín razón, algo intuitivo, el ideal de qualquier artista que persigue dejar de lado lo racional y trabajar desde lo más profundo" EP[S] 26/11/06
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Que interessant!
Crec que abans de tildar els artistes de psicopates, m'estimaria més que la normalitat s'eixamplés fins que abarqués la bojeria.
Estic cansat de sentir que l'art és propi de bojos genials iluminats i tampoc estic d'acort amb que tothom és artista.
Entre els extrems d'aquestes dues afirmacions hi ha un abisme on se situaria la veritat. Una realitat que demostra que l'art està a l'abast del qui te curiositat o del que desenvolupa una tècnica artística en pro de la creació, ben lluny de tildar-lo de bojeria, lluny també de estar segregat a uns elegits.
On estàs tu?
jo! jo crec que tots portem un creatiu dins, uns amb més, d’altres amb menys i d’altres amb cap necessitat de ser exterioritzat. Ho sento, so se que és un artista, amb la paraula artista em recordo de la Pantoja...i una mica de psicòpata si que te... jajaja!
Estic totalment d’acord amb tu en que l’art està a l’abast de qui en sent la necessitat, igual que la gent que el cap de setmana sent la crida de anar al centre comercial a passar-hi el dia. Tots tenim sensibilitats diferents i ens atrauen diferents formes d’expressió i en algun punt, de creació. Tots necessitem sentir-nos realitzats i plens amb el que fem.
L’únic que em fa pensar que l’art és per a uns escollits és a l’hora de pensar en la seva comercialització, però això com en tot, sempre s’acaba escollint, quan vas a comprar un producte o un altre, quan parles amb algú i no amb una altre, quan vas a un wc i no a un altre, la vida és pura elecció, en conseqüència en l’art no podia ser diferent, podria, però no ho és.
En l’art/comerç hi han molt pocs que remenen les cireres i els creatius estan a l’atzar de la elecció del moment (tendència, demanada, amiguisme, humor, perjudici...)
Aquest és un d’aquells temes que en podríem parlar eternament, i més amb tu! i jo crec q ja m´estic dispersant...
Vols saber on sóc jo? jo també. Com que em moc per impulsos no ho acabo de saber mai del tot i tampoc crec que em tregui de cap apuro saber-ho... mentrestant m’ho passo bé!
,-p
Publica un comentari a l'entrada