Nicolas de Staël

cinq pommes, 1952

agrigento,1954

"total la vida he tingut la necessitat de pensar en la pintura, de veure quadres, de pintar per ajudar-me a viure, per alliberar-me de totes les impressions, de totes les sensacions, de totes les inquietuds per a les quals no he trobat mai cap altra sortida que la pintura."

Nicolas de Staël (Sant Petersburg, 1914-Antibes, 1955) és una de les figures cabdals del panorama artístic de mitjans segle XX, per haver contribuït a superar la polaritat abstarcció-figuració que va centrar les discussions plàstiques i estètiques dels anys 40 i 50.

Establert a França, Staël obrñi nous camons d´expressió artística, en els quals l´espai i el color esdevindrien les dominants del seu treball. El seu art expressa una passió existencial a la recerca, a través de la pintura, de l´absolut.

Per cert!
l´expo la podeu veure a la Pedrera fins al 24 de setembre.

M´hi he sentit un pel identificada en el factor que les barreges de color les feia directament al cuadre, del tub al cuadre, clar que si!